Parts de la càmera

Llegenda:

1. Objectiu frontal
2. Portalents
3. Diafragma
4. Obturador de pla focal
5. Pel·lícula
6. Subjecció de corretja
7. Disparador
8. Comandament de velocitats
9. Contafotogrames
10. Camera de visor traser
11. Zapata del flash
12. Anell d’enfoc

Tota camera fotográfica necessita un element sensible a la llum que registre de algú mode l’imatge que procedeix de l’objectiu. Aquest soport será normalment un dels següents:

• Una pel·lícula fotogràfica, que es un soport compost fundamentalment por una emulsió de gelatina i cristals de haluros de plata (generalment Clorur, Yodur o Bromur de plata) que se descomponen al recibir certa dosis de radiació electromagnètica, de baixa longitud d’ona, formen un germen de plata metal·lica no visible. Aquest es el soport més habitual en fotografia química.

• Papel fotogràfic auto-revelable, que no deixa de ser una variant de pel·lícula fotogràfica positiva utilitzada per la fotografía amb camera instantánea.

• Un sensor d’imagen electronic, que es un chip format per milions de components sensibles a la llum (fototransistor) i per algún mecanisme per percebre els diferents components de color (diferents longituts d’ona de la llum). Aquest es el soport utilitzat en les cameres digitals en fotografía digital.

Visor

El visor es el sistema optic que permiteix enquadrar el camp visual que es preten que abarqui la fotografía. Es a dir, el visor es la finestreta, pantalla o marc incorporat a la camera o subjecte a aquesta de que es serveix el fotograf per previsualitzar, exacta o aproximadament, la relació motiu/entorn que abarca l’objectiu.

El visor es una de les parts més importants de qualsevol camera, aleshores que es el mode que te el fotograf d’enquadrar i compondre cada fotografía.

Objectiu

Es denomina objectiu al conjunt de lents convergents i divergents que forman part de la optica d’una camera. La seva funció es rebre els ratjos de llum procedents de l’objecte i modificar la seva direcció fins crear l’imatge optica, replica lluminosa de l’objecte. Aquesta imatge es llançara contra el soport sensible: Sensor d’imatge en el cas d’ una camera digital, i pel·lícula sensible en la fotografía química

Diafragma

El diafragma es el metode que regula l’apertura d’un sistema optic. Sol ser un disc o sistema de aletes dispost en el objectiu d’ una camera de forma tal que restringeix el pas de la llum, generalment de forma ajustable. Les progresives variacions d’apertura del diafragma s’especifiquen mediant el número f, que es la relació entre la longitud focal i el diámetre d’apertura efectiu, a més aquesta part a de ser de plastic.

Obturador

L’obturador es el dispositiu que controla el temps durant el que arriba la llum a element sensible (pel·lícula o sensor de imatge). Consisteix normalment en una cortineta situada en el cos de la camera, just davant d’ aquest element fotosensible i obviament darrere de l’objectiu; la cortineta s’obre i es tanca al temps que estigui configurat en la camera per deixar passar la llum fins l’element fotosensible.

Exposimetre

El exposimetre o fotometre es trata d’ un dispositiu que dona la medida de la exposició que tendra el element fotosensible amb la configuració de apertura i velocitat de obturació configurades. Encara que avui dia la gran majoria de les cameras portan un exposimetre incorporat, els exposimetres manuals son una accesori de gran utilitat, especialment en situacions de il·luminació difícil.

Flash incorporat

El flash es un dispositiu que actúa com font de llum artificial per il·luminar escenes de forma sincronitzada amb el dispar de la camera. Es utilitza sobre tot quan la llum existent no es suficient per tomar la instantánea amb una exposició determinada encara que també te altres usos. El flash es una font de llum intensa i dura, que generalment abarca poc espaci i es transportable. Normalment els flash incorporats en les cameras son llums equilibrades a 5500 K, al igual que la llum de un dia solejat. Avui en dia la gran majoria de les cameras venen amb un flash incorporat i, moltes cameras, disponen de zapatas estándard de conexió de flash extern.

Controls habituals d’una camera

Depenen del tipus, marca i model de camera, aquesta dispondra de mess o menys controls per permitir el fotógraf configurar la camera a su gust. Les cameras habitualment més versátils en aquest sentit son les camera réflex SLR si bé en qualsevol camera de gama semi-profesional o profesional es encontran tots els controls citats a continuació. En les cameras digitals i en les compactes alguns de aquests controls podenn ser automatics o electronics.

Anell d‘enfoc

El anell d‘enfoc es un control que permeteix enfocar les lents del objectiu per percibir nítidament el motiu de la fotografía. Les cameras compactes solen carecer de aquest control bé per tratar-se de objectius enfocats a infinit (de mode que practicament qualsevol objecte a partir d’ una certa distancia es veura nítid), bé per dispondre d’ un sistema automatic de autofoc.

En las cameres que disponen de la possibilitat de enfoc manual aquest control esta situat en el objectiu (no en el cos de la camera) i presentara normalment una escala en metres. Ajustan suavement aquest control es pot comprovar com la imatge percibida en el visor es enfocara o desenfocara.

Alguns objectius presentan algú mecanisme d’ayuda a l‘enfoc, son els mes habituals, la lent partida de fresnel, consistent en un petit círcul que es pot ver a través del visor en el que, quan la imatge no esté perfectament enfocada, se percibira la imatge invertida dins del círcul i quan el objecte que es visualitza dins del círcul esté enfocat ja es veura perfectament alineada amb el reste de la imatge del visor. Aquest mecanisme facilita enormement el enfoc ja que permiteix apuntar fins el motiu que es desa que es veia nítid i, jugan suavement amb el anell de enfoc, llevar-lo fins la posició en que les lents es alinean i la imatge es veu completa (no invertida en el círcul central).

En los objectius que permiten tant enfoc manual (MF) com automátic (AF) es important no intentar forçar manualment l’anell d’enfoc quan estigui en posició automátic (AF) ya que es pot danyar el mecanisme de l’objectiu. Es per aixo que quan es guarden aquests objectius es deuen posar en la posició d’enfoc manual (MF) per evitar possibles equivocacions.

Ajustar l’enfoc al motiu a fotografiar es una técnica bàsica que tot bon fotograf aplica per dirigir l’atenció de l’espectador.

Selector de mode d’operació

La major part de les cameres digitals i algunes cameres tradicionals disponen d’una ruleta en la que es selecciona el mode d’operació de la camera. Cada camera pot tenir un conjunt de modes distints, si bé segurament estaran alguns dels següents:

• Mode reproducció: per visualitzar, revisar i/o borrar les fotografíes captades (només en cameres digitals).
• Mode automàtic (auto): tots els paràmetres seran elegits automaticament per la camera.
• Mode programat (P): la camera escolleix els parámetres de apertura i temps d’exposició; el fotograf pot escollir els de mes parametres que permiteixi la camera (pe. el balanç de blancs, el mode de flash, la sensibilitat ISO,...)
• Mode prioritat d’ apertura (Av): el fotograf escolleix un parámetre per l’apertura i la camera selecciona el valor de temps d’exposició més apropiada per expondre correctament la fotografia depenent de la medició de l’exposimetre incorporat en la camera.
• Mode prioritat d’ exposició (Tv): el fotograf escolleix un parametre per el temps de exposició i la camera selecciona el valor d’apertura més apropiat per expondre correctament la fotografia depenent de la medició del exposimetre incorporat en la camera.
• Mode manual (M): el fotograf escolleix tots els parametres manualment.
• Altres modes preconfigurats: modes preconfigurats en la camera para fotografia de paisatges, retrats, fotografies panoramiques, video, etc.

Anell de diafragmes

Aquest control permiteix escollir l’apertura del diafragma del objectiu i, en conseqüència, regular el màxim pas de llum fins al obturador i la pel·lícula fotografica o el sensor d’imatge. Amb això el que s’aconsigueix principalment es, apart de facilitar la consecució d’alguns efectes fotografics, deixa pasa mes o menys la llum cap a l’interior de la camera per equilibrar l‘exposició de les fotografíes. Es nota que també es pot regular el paso de llum amb la ruleta de velocitats (observi a continuació) i que es equivalent (a efectes de equilibrar l‘exposició de la fotografia) introduir llum obrint el diafragma o donant mes temps d’exposició amb la ruleta de velocitats.

En terminis pràctics es distingueixen:

• Diafragmes oberts: aquells per sota de f4 (observeu nº f o apertura), el disc del diafragma esta més obert i deixa pasar més llum fins l’interior. A més, es consegueix una menor profunditat de camp i nitideç (al deixar dispersar més la llum) ajudan notablement per fer enfoc selectiu.

• Diafragmes tancats: aquells per sobre de f4, el disc del diafragma esta més tancat i deixa pasar menys llum. A més, així s’aconsegueix major profunditat de camp i nitideç en la fotografía resultant.

Ruleta de velocitats

Aquest control permet escogir al fotograf la velocitat de l’obturador o el que es el mateix, el temps d’exposició de l’element fotosensible (pel·lícula fotografica o sensor d’ imatge). Amb això el que s’aconsegueix principalment es, apart de facilitar la consecució d’alguns efectes fotografics, deixar pasar més o menys llum fins l’interior de la camera per equilibrar l’exposició de les fotografíes. Com ja es va comentar en el punt anterior, també es pot aconseguir aquest mateix efecte amb l’anell de diafragmes.

En termins practics es distingeixen:

• Velocitats rapides: superiors a 1/60 segons; l’obturador permaneix obert molt poc temps deixan pasar menys llum fins l’element fotosensible. Amb aquestes s’aconsegueix congelar el moviment i resaltar el dinamisme de els objectes en moviment.

• Velocitat lentes: inferiors a 1/60 segons; l’obturador permaneix obert més temps deixan pasar més llum. Amb aquestes s’aconsegueixen imatges movides, desplazades, otorgant major sensació de desplaçament.

Anell de sensibilitats

Aquest control permet al fotograf ajustar en la camera la sensibilitat de la pel·lícula fotografica montada en la camera (cas de camera tradicional) o el sensor d’imatge (cas de camera digital). La sensibilitat en aquest context indica l’intensitat de llum necessaria per que l’element fotosensible noti l’imatge.

• En les cameres tradicionals aquest factor depent directament de l’emulsió de la pel·lícula fotografica. Algunes cameres disponen d’un mecanisme automatic de contactes metàl·lics situats en el tambor on es carga el rodet fotografic per llegir el códi DX que bé imprès també amb contactes metàl·lics sobre la major part de els rodets modernes d’un mode semblant al d’un códi de barres. En aquestes cameres ja no es necessari indicar la sensibilitat de la pel·lícula doncs ja la camera la detecta automaticament al cargar el rodet.

• En les cameres digitals este factor pot configurar-se per que el sensor d’imatge sigui més o menys sensible.

Existeixen varies escales de sensibilitat fotografica, sent la més habitual l’escala ASA. En general, amb menors sensibilitats s’aconsegeix una major nitideç d’imatge, si bé es necessari que entre major cantitat de llum en el objectiu; per altra banda, amb sensibilitats altes es facilita al fotograf la posibilitat de realitzar fotografíes amb menys llum, si bé la nitideç de l’imatge es veurà probablement perjudicada en cert grau.

Balanç de blancs

La llum blanca pura no es habitual en nostre entorn: la llum del sol té un cert to dorat i la llum d’una bombeta de filament de tungste sol tenir un to més groc.

Al fotografiar objectes amb una llum que no es blanca pura aquestos adquireixen un cert to del color de la llum que incideix sobre aquestos (això es diu dominant). Moltes vegades el fotograf s’aprovexa precisament de aquestes dominants per conferir certs efectes a les fotografíes pero en altres ocasions es preferible corregir aquest desequilibri de color; esto es el que se coneix com a balanç de blancs.

El balanç de blancs consisteix en indicar-li a la camera el tipus de llum dominant que hi ha per que la corretgeixi. Per fer aques hi ha diferents métodes:

• En moltes cameres digitals es posible apuntar amb la cámara a un objecte blanc per que aquesta entingui que això es el que volem que es consideri blanc i que a partir d’aquest valor es facin les correccions oportunes.
• La mayoría de les cameres digitals dispossen, en tot cas, de una serie de valors prefixats per a distints tipus de llum habituals amb distintes temperatures de color.
• Finalment, es possible col·locar un filtro fotografic corrector de temperatura de color per a corregir la dominant per aquest color.

Anell de zoom

Les cameres que dispossin d’objectius de distancia focal variable (objetiu zoom) deuran dispossar d’algun mecanisme (electrónic o manual) per que el fotograf pugui ajustar la distancia focal entre el rang de valors admitids per objectiu.

A l’actuar sobre aquest control s’aconsegueix:

• Obrir o tancar l’encuadre.
• Ampliar o reduir l’angle de visió.
• Allunyar o apropar els objectius encuadrats.

Accessoris mes habituals

Trípode

Un trípode es un aparell de tres parts que permet l’estabilizació d’una camera en la seva part superior. S’usa per poder evitar el moviment propi de la mà al tomar una fotografia.

Filtres i adaptador de filtres

Els filtres fotografics son filtres optics que s’acopla a la part frontal de l’objectiu per mig d’una rosca o d’un adaptador per produir diferents efectes sobre la llum que entra a l’objectiu.

Flash extern

Es aquell que no ve adderit a la camera, sino que s’addereix.

Protector per objectiu

El protector per objectiu es una petita lent ubicada al cristall diagfragmal

Corretja

La corretja de subjecció de la camera, encara que no sembli tenir importància en el conjunt d’accesoris d’una camera per la seva sencilletat o el seu preu, es un element important per tot fotograf ja que constitueix l’última instancia el cinturó de seguretat de la camera.

La corretja deu portar-se en tot moment posada a la camera i subjectada d’algún mode al cos o al braç del fotograf; d’aquest mode s’evita que per qualsevol entrabanc la camera caigui directament al sòl al resbalar-se de la mà.

A mes, altre rao per embolicar-se la corretja al braç quan es toma una fotografía es que així no hi haurà cordo solt que pugui situar-se davant de l’objectiu i espatllar la fotografia.

Parasòl (para-llum difusa)

Aquest es un accesori plastic amb forma de paraigües o de petals de flor que es coloca en l’extrem de l’objectiu per eliminar la llum parasita o dispersa que resta contrast a les imatges.

Cada objectiu, dependent de la distancia focal, deura tenir un parasòl específic ja que aquest no deixa de ser un element que estigi per davant de l’objectiu i si l’angle de visió de l’objectiu es suficientment gran pot arribar a abarcar el parasòl amb el que es produeix en la fotografía un efecte de vinyeteix.

Existeixen també uns parasols de goma retractils que es poden utilitzar en varis objectius ja que, en cas de arribar a producir-se el vinyeteix, es poden retraure sobre si mateixos. A més, com ventatja adicional, aquestos parasols de goma ajudan a protegir el objectiu front a possibles caides o cops.

Equip limpia-objectius

Les lents optiques de objectius i visor, així com el mirall abatible de les cameres reflex són elements molt sensibles a les huelles, vibracions, presions, etc. per el cual deu evitar-se a tota costa el contacte amb ells. No obstant, en el cas de ser imprescindible la limpieza existeixen alguns pincels, peres d’aire, gamuzes i líquids de limpieza especificament disenyats per aquestos elements.

La neteja deu limitar-se a soplar amb una pera d’aire per eliminar particules sobre aquestes superficies i pasar despres un pincell de pèl de camell suavement.

En el cas de les lents de els objectius es podra també pasar amb una balleta o un papel especial impregnat en un liquid limpia-objectius per eliminar les imprentes dactilars i otres manxes de grassa. En aquest cas, la neteja deu fer-se infringint molta poca presió i desde el centre fins afora de la lent (no circularment).

En tot cas, com ja es va indicar abans, els objectius deuen estar protegits en tot moment amb tapes plastiques quan no es usan i amb filtres protectors en tot moment.

Fundes o bolses de transport

Equipament barato per imprescindible per conservar i protegir apropiadament els elements optics i la propia camera fotografica.

Es important que sigi acolxada per amortiguar possibles cops i amb corretjes que permiteixen portar-la a la espatlla. El pes i el volum també son importants i dependran del equip que el fotograf necesiti transportar en cada moment. El compte de aquesta es fundamental per que la calitat de les fotografies continui.

Adaptadors per microscopis i telescopis

La combinació de microscopis/telescopis amb cameres fotografiques a ningú es l’ escapi que pot ser atractiva de cara a conseguir ampliacions o distancies fora de l’ alcanç de qualsevol objectiu fotografic (observeu l’astrofotografia).

Per aixó existeixen adaptadors en el mercat que permiteixen acoplar l’objectiu de la camera a telescopis i microscopis.

Per fer-la son necesaris normalment:

• Un anell T, que es un petit accesori plastic molt simple que te d’un costat una rosca com la lent de la camera, i del altre costat una rosca estandard, el que permiteix enroscar-lo com si fosi un teleobjectiu a la camera.

• El adaptador per camera fotografica en si, que es un tub que ens permiteix unir la camera de fotografies al telescopi/microscopi.

Amb aquest tipus de elements acoplats a la camera es important ajustar correctament l’apertura del diafragma i la distancia focal (zoom) per evitar que apareixi en la fotografia aquest desagradable efecte de vinyeteix donat a l’abarcar també part del accesori en la fotografia.

Disparadors de cable i disparadors a distancia

Un disparador de cable es un petit artefacte que es pot acoplar al cos de algunes cameres i que permiteix extendre amb un cable el botó del disparador de la camera, de mode que aquest es pugui accionar per part del fotograf a una certa distancia de la camera. Normalment el proposit de aquest tipus de dispositius no s’allunya al fotograf molt de la camera, sino simplement que pugui estar observant l’escena fotografiada desde fora del visor.

Per altre costat, els disparadors a distancia son ja dispositius de funció analoga pero més sofisticats que permiteixen normalment disparar amb un comandament a distancia sense cables.

Intervalometres

Un intervalometre es un dispositiu (normalment electronic) que, conectat a una camera compatible, permiteix realitzar rafages de dispars a intervals de temps configurables. Aquest es útil sobre tot en fotografia a animals salvatjes en su entorn, fotografia de la naturaletza, etc.