Els inicis

La història de la fotografia s'inicia a començaments del segle XIX, quan l'any 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques, encara que la fotografia més antiga que es conserva és una imatge coneguda com a Vista des de la finestra en Le Gras, obtinguda el 1826 amb la utilització d'una càmera fosca i un suport sensibilitzat mitjançant una emulsió química de sals de plata.
Quan Niepce va començar les seves investigacions necessitava vuit hores d'exposició a plena llum el dia per obtenir les seves imatges. En 1839 Louis Daguerre va fer públic el seu procés per a l'obtenció de fotografies basat en la plata denominat dagquerrotipo, que resolia alguns problemes tècnics del procediment inicial de Niepce i reduïa els temps necessaris d'exposició. El seu procediment resulta ser l'antecessor de l'actual fotografia instantània de Polaroid. Gairebé alhora Hércules Florence, Hippolythe Bayard i William Fox Talbot van desenvolupar altres mètodes diferents. El creat per William Fox Talbot es basava en un paper cobert amb clorur de plata que és molt més propera al de la fotografia d'avui en dia, ja que produïa una imatge en negatiu que podia que ser posteriorment positivada tantes vegades com es desitgés.
Per aquells temps el daguerreotip era molt més popular ja que era particularment estri per als retrats, que van començar a divulgar-se entre la classe mitjana burgesa de la Revolució Industrial per ser molt més barats que les pintades, el que va donar un gran impuls a aquesta nova tècnica.