Funcions de l’ull
En la figura anterior es veu claramente les parts que forman l’ull. Tenen forma aproximadament esférica i esta cuberta per una membrana anomenada esclerótica que per la parte anterior es fa transparent per formar la córnea.
Darrera la córnea i ha un diafragma, el iris, que porta una obertura, la pupila, per la que pasa el llum fins al interior del ull. El iris es el que defineix el color dels nostres ulls i el que controla automáticamente el diámetre de la pupila per regular la intensitad luminosa que reben els ulls..
El cristali está unit per lligaments al múscul ciliar. D’aquesta manera l’ull queda dividit en dos parts: la posterior que conté humor vítreo i la anterior que conte humor acuoso. L’índix de refracción del cristali es 1,437 i els del humor acuos y humor vítreo son similars a la del aigua.
El cristali enfoca les imatges sobre la envoltura interna de l’ull, la retina. Aquesta envoltura conte fibres nerviosas (prolongaciones del nervi óptic) que terminen en unes petites estructuras denominades cons y bastons molt sensibles a la llum. Existeix un punt en la retina, anomenat fóvea, alrededor del cual i ha una zona que solament te cons (per veure els color). Durant el día la fóvea es la parte mes sensible de la retina i sobre ella se forma la imatge del objeto que mirem..
Els milions de nervis que van al cerbell es combinen per formar un nervi óptic que surt de la retina per un punt que no conte células receptores. Es el anomenat punt cec.
La cornea refracteix els ratjos lluminosos i el cristalí actua com ajust per enfocar objectes situats en diferents distancies. D’aixo s’encarguen els musculs ciliars que modifiquen la curvatura de la llent i cambien la seva potencia. Per enfocar un objecte que esta pròxim, es a dir, per que la imatge es formi en la retina, els musculs ciliars es contaexen, i el grossor del cristali aumenta, acortant la distancia focal imatge. Pel contrari si l’objecte esta distant els musculs ciliars es relaixen i la lent s’aprima. Aquest ajust s’anomena acomodació o adaptació.
L’ull sa i normal veu els objetes situats a l’infinit sense acomodació enfocats en la retina. Això vol dir que el foc está en la retina i el anomenat punt remot (Pr) esta a l’infinit.
Es diu punt remot la distància màxima a la que pot estar situada un objecte per que una persona el distingeixi clarament i el punt pròxim a la distància mínima.
Un ull normal será el que té un punt próxim a una distancia "d" de 25 cm, (per un nen poden ser de 10 cm) i un punt remot situat a l’infinit. Si no compleix aquest rerequisits l’ull té algun defecte.
Cons i bastons
Les cel·lules sensorials de la retina reaccionen de forma distinta a la llum i els colors. Els bastons s’activen en la fuscor, i nomes permeten distingir el negre, el blanc i els diferents grissos. Els cons, en canvi funcionen de día i en ambients iluminats, i fan posible la visió en els colors. En realitat hi ha tres tipus de cons, adaptats a cada un a els colors blau, vermell i verd; els quals interaccionen baejant-se per a formar l’espectre complet de llum visible. El pigment dels cons es un substancia coloreada amb retinol. Els cons están concentrats al centre de la retina mentre que la freqüencia dels bastons aumenta a medida que ens allunyem de la mácula lutea fins a la periferia. Cada Con (cel·lular) está conectat individualment amb el centre visual del cervell, el que en la práctica permet distingir a una distancia de 10 metres dos punts lluminossos separats per nomès un milímetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada